L'anglès des de l'Educació Infantil
En aquesta entrada
vaig a parlar sobre el programa que vehicula el 80% del temps lectiu en anglès
des del primer curs de l’Educació Infantil. Hi ha escoles que estan implantant-lo
i jo vaig a discutir les seues avantatges i inconvenients.
He d’afegir que l’Acadèmia
Valenciana rebutja aquesta proposta ja que argumenta que no és un exemple de
plurinlingüisme.
Doncs bé, per una
banda, pense que seria beneficiós per als alumnes arribar a primària amb les
competències suficients per poder desenvolupar-se en llengua anglesa ja que,
les exigències en cursos superiors a aquests, ja són molt grans i els
estudiants no arriben a tindre el nivell que se’ls demana. D’aquesta manera, si
hi ha una bona qualitat del primer contacte amb la llengua, repercutirà de
forma molt positiva en els aprenentatges futurs dels alumnes.
Però, així i tot, per
contra, hi existeixen diferents factors que dificulten el procés de
l’introducció de l’anglès en el parvulari. Alguns d’aquests segons la meua
perspectiva podrien ser: les pressions socials, la manca de personal
suficientment qualificat o limitacions
econòmiques que es tradueixen en una manca de recursos humans, espacials i
materials a les escoles.
A més, també crec
que les llengües oficials de cada territori no es poden oblidar i que si no s’aconsegueixen
les competències en aquestes llengües no anem a poder introduir-ne altres.
27/5/2015
L'estudi de llengües a l'escola
En la meua opinió, el coneixement d’idiomes
constitueix un element molt essencial per al desenvolupament personal i
professional de les persones; a més, l’ensenyament d’idiomes com l’anglès
(tercera llengua) pense que es deu afavorir amb la correcta aplicació de
programes plirilingües que protegeixen i desenvolupen la riquesa de patrimoni
de les diferents llengües europees. D’aquesta manera, podrem enriquir la nostra
cultura i, a més, afavorir la comprensió mútua entre les persones.
Una vegada he destacat la importància
d’aprendre llengües, vaig a parlar de les nostres llengües oficials. Per una
banda, la llengua oficial de l’Estat és el castellà; tots els espanyols tenen
el deure de conèixer-la i per descomptat, el dret d’usar-la. Així mateix, en la
nostra comunitat autònoma, la Comunitat Valenciana, la llengua oficial és el
valencià que a més d’usar-la i conèixer-la hauria de ser obligat rebre l’ensenyament
d’aquest. Per a portar-ho a terme, jo crec que seria òptim que la Comunitat
Valenciana gestionara i aplicara programes educatius bilingües i plurilingües
de qualitat i esforçar-se per a que aquestes llengües foren objecte de respecte
i protecció, especialment amb el cas del valencià que es deuria d’exigir una
recuperació immediata.
Doncs per a finalitzar, jo pense que és molt
important que des de el govern s’implanten programes per a que hi haja un
equilibri entre les llengües cooficials i a més, s’estudie de forma obligada
una llengua estrangera. Per a portar-ho a terme, és important que el docent
desenvolupe la seua tasca de una forma òptima i que estiga actualitzat amb els
models i programes que es van introduint amb la finalitat de millorar la nostra
societat i l’educació de qualitat per als infants.
24/5/2015
El paper de l’escola en els processos de
normalització d’una llengua
El paper de l’escola
en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important
com a agent socialitzador, per això cal que realitze algunes funcions com
difundir la norma de la llengua minoritzada, facilitar l’adquisició a la
població més jove i, tant per la banda de la pròpia institució escolar com de
la comunitat educativa, portar a terme la normalització de la llengua.
Estic d’acord
amb que és un procés complicat i difícil d’aplicar però jo pense que el docent
té un paper molt important i que de vegades no és conscient del rol que ha d’adoptar.
Per això, hi ha que ensenyar des de infantil la nostra cultura per a que des de
petits s’assabenten de les tradicions que fan característics a una llengua
determinada i la riquesa que açò aporta.
Doncs bé, en la
meua opinió, ja que molts docents no tenen interès en que la nostra llengua es
difonga, seria convinent aplicar un projecte polític que canviara les
polítiques lingüístiques i les normes d’ús de la llengua. D’aquesta manera, els
docents no anirien “perduts” pel que respecta a cóm difondre la llengua i tindria
millors resultats.
Per altra
banda, s’ha vist que s’han aplicat moltes reformes però ninguna d’elles a
tingut el pes suficient per a la normalització de la llengua valenciana. La majoria
d’alumnes castellanoparlants segueixen sense tindre les competències
corresponents en valencià i per a mi és una llàstima que a una societat
bilingüe, les dues llengües no estiguen en pla d’igualtat.
També em sembla
molt malament que els resultats de les polítiques que ha aplicat el sistema
valencià siguen tan diferent respecte a centres públics i centres privats o
entre territoris. Açò, demostra que totes les persones no li donen la mateixa
importància a la nostra llengua i que altra vegada, la llengua es mescla amb la
política.
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Un tema
que em sembla molt important és el dels nostres models educatius, em vaig a
centrar en el PIL, el programa d’immersió lingüística. Aquest model d’immersió,
arribà a l´Estat espanyol als anys vuitanta i s´implementà en totes les
comunitat autònomes amb llengua pròpia amb el suport dels experts universitaris
i de les administracions.
El seu
resultat va tindre èxit i va donar bons resultats pel que feia al domini de les
dos llengües oficials, aleshores, la Conselleria d´Educació va aprovar una Orde
d´Immersió l´any 1990, encara vigent. Però, el problema és que avui en
dia hi ha un nombre molt alt d’alumnes que sobre tindre aquest programa no
aconsegueixen tindre els resultats pertinents. Açò, jo pense que es deu a que
els docents no fan una correcta aplicació i aleshores, els xiquets no s’ho
agafen amb serietat. Sols un 17% que no són valencianoparlants aconsegueixen
les competències necessàries en aquesta llengua.
Doncs bé
aquest programa va dirigit per als centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en
els territoris de predomini lingüístic
valencià, fonamentalment en què es tracta d´una escolartizació
voluntària en la llengua minoritzada (el valencià) i que des del primer dia
l´alumnat construeix i descobreix la nova llengua sense abandonar la seua,
sentint-se afectivament acollits per les mestres i percebent un fil comunicatiu
i d´aprenentatge que no es trenca mai gràcies a la bona preparació metodològica
i tècnica de les i les mestres. Tot açò els permet adquirir de manera natural
el valencià. Però malauradament, no s’aplica com es deuria d’aplicar i
cada vegada els resultats són pitjors.
Per concloure,
he de dir que és molt important que s’aplique aquest programa d’immersió
correctament perquè la llengua valenciana és un recurs molt important i és una
poca vergonya que cada vegada els alumnes tinguen unes competències més baixes
en valencià. Per experiència pròpia, hi ha una gran majoria de persones a les
universitats o treballant com a docent que no adopta les mesures necessàries
per aplicar aquest model i, pense que es deuria de crear consciència per a que
no siga un problema de més pes en el futur. Entre tots deuríem de millorar la
nostra situació i promocionar la nostra llengua.
15/4/2015
La llengua i la
política
La llengua és un recurs molt
important que em de cuidar i respectar. Personalment, pense que no es deuria
mesclar la llengua amb la política però, desgraciadament és així. Hi ha un
debat molt fort entre els dos partits politics els quals s’han dedicat a
canviar les polítiques lingüístiques en referent a la llengua com han volgut.
Doncs be, les polítiques pretenen donar resposta al doble conflicte
lingüístic i, per tant, superar el debat sobre la identitat del valencià i, més encara, frenar la substitució del valencià pel
castellà i incrementar l’ús social de la llengua. Però, les dades mostren que després de tres
dècades cap conflicte s’ha superat i que els objectius no s’han aconseguit.
He de destacar la falta de sensibilitat i fins i tot,
l’oposició a la normalització lingüística que l’actual govern valencià
demostra. Perquè el coneixement i ús de la llengua pròpia d’un territori és tan
necessari a nivell individual com col·lectiu, i és un patrimoni tan important
que hauria de preservar-se i promocionar-se amb convenciment i decisió.
Contràriament a això els responsables polítics no prestigien el valencià, no
l’usen o l’usen malament, posen entrebancs al seu ensenyament i utilitzen la
manipulació en temes lingüístics amb fins electoralistes. En compte d’afavorir
l’autoestima col·lectiva, continuen perpetuant l’autoodi.
Per una banda, els governs
socialistes, s’orienten a un coneixement irregular de la realitat
sociolingüística, a l’increment del prestigi social de la llengua i a l’establiment
de relacions indirectes i de baixa intensitat amb la resta del domini
lingüístic, sense interferir (excepció feta de Canal 9) en el model d’estàndard
lingüístic que utilitzaven els poders públics i acceptant implícitament la
unitat lingüística. Aquest és l’àmbit en què les polítiques del PP han estat
més allunyades, ja que l’interès per conèixer la realitat sociolingüística ha
estat quasi nul, les relacions amb les institucions del domini lingüístic han
estat interrompudes i les interferències governamentals en la determinació de l’estàndard
lingüístic i en el debat sobre la identitat de la llengua han estat reiterades.
Ara bé, els dos governs han fet una escassa promoció exterior de la llengua i
han seguit variants valencianes de l’ortografia unitària.
En conclusió, sembla que les polítiques
lingüístiques no han estat capaces d’aturar el procés de substitució i
minorització del valencià, ni de posar fi al conflicte identitari. Considere
que l’èxit d’un procés de normalització lingüística depèn fonamentalment de les
garanties jurídiques del dret a l’ús normal de cada llengua.
Aleshores, jo pense que les polítiques
lingüístiques dels governs valencians han estat insuficients per aconseguir els
seus objectius formals de recuperació de l’ús del valencià en el major nombre
possible de funcions socials i de superar els dos conflictes lingüístics
valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario