martes, 10 de marzo de 2015

Els mitjans de comunicació

Durant la última setmana de febrer i a principi de març em parlat a classe dels mitjans de comunicació al país valencià. Em va cridar molt l’atenció aquest tema ja que no tenia consciència de que la dominació que exercia el sistema polític siguera següent tant gran així i tot, desprès de la dictadura. Aleshores, vaig a escriure sobre els nostres sistemes comunicatius que deurien de ser democràtics i al servei de la ciutadania.

La premsa democràtica i els programes de ràdio en valencià aparegueren durant els anys seixanta i setanta del segle XX; van indicar el subdesenvolupament del país en quant la inexistència de opinió pública que caracteritzava el règim democràtic. El únic diari que no va tancar Franco va ser el de Las Provincias que es va oferir al públic valencià i amb una gran difusió territorial.

Més tard, amb el intent de premsa alternativa al control del règim van aparèixer alguns diaris com Al Dia, o el Turia que significaren renovació i va ser molt important ja que obriren camí i constituïren la primera escola de periodisme allunyada del servilisme dominant. A partir de l’any 1962 va haver una forta dissociació entre el que passa i el que es conta a la premsa.

Encara que estàvem en democràcia, hi havia una forta herència de la dictadura pel que fa al poder emissor que, a mes, segueix a l’actualitat en alguns aspectes com:
  • Sector privat als mitjans de premsa i ràdio.
  • Una premsa i ràdio del Movimiento poc competent i conformista.
  • Una televisió en règim de monopoli, que es un instrument per al control del procés de reforma política.

Com he dit, aquests aspectes segueixen i la mort del dictador no va marcar un abans i un després pel que fa als mitjans de comunicació.

A més, l’Estat postfranquista va retenir un gran poder comunicatiu, però s’hi esdevenen canvis importants com:
  • Augment de la difusió de la premsa diària.
  • Aparició del periòdic El País amb la intenció de constituir-se en diari estatal.
  • Aparició de nous diaris.
  • Desaparició de les publicacions de l’oposició democràtica i crisi general de la premsa d’esquerres fins a la seua desaparició.
  • Manteniment de la difusió de les revistes del cor.

1 comentario: