Les llengües i l'ensenyament a la Unió Europea

L’estat espanyol és un Estat plurilingüe com ho diu en la Constitució. L’article 3 diu que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que les demés llengües espanyoles seran oficials en les respectives Comunitats Autònomes. A més, la riquesa de les modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural amb especial respecte i protecció.

A banda, gràcies als Estatuts d’Autonomia, cada Comunitat Autònoma té poder legislatiu que ha permès la promulgació de varies lleis de Normalització Lingüística. A València, per example, la Llei sobre Ús i Ensenyament del Valencià (1983).

Hi ha dos models teòrics importants de política lingüística:

• El principi de personalitat que permet que un individu dispose dels seus drets lingüístics independentment de la zona on es trobe.
• El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat però no en la seua totalitat territorial.

A l’estat Espanyol tenim un model mixt ja que els dos principis estan combinats; per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per als bascs, gallecs i catalans el de territorialitat ja que els ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana).